Quan puc començar a cobrar com a organitzadora

Aquesta pregunta surt molt sovint a les meves mentories amb organitzadores professionals o futures professionals. Jo mateixa me la vaig fer en el seu moment, i amb el temps he anat canviant de punt de vista.

Quan t’encanta ordenar, sents que és el teu camí i comences a ajudar altres persones amb el seu ordre, potser no vols cobrar —o no vols fer-ho encara. Potser perquè ho vius com una afició, no com una professió; perquè t’agrada; perquè estàs en pràctiques; o perquè tens por que l’altra persona no quedi contenta.

Jo vaig començar d’adolescent, ordenant a cases de familiars i amics. Hi anava sovint, posàvem l’habitació potes enlaire i la deixàvem lluminosa i buida. En tinc records molt vius. En cada casa he après i he crescut com a organitzadora. Molts anys més tard, als trenta, vaig començar a cobrar. Quins nervis, la primera vegada! Però també, quina gratificació i quina nutrició personal. Vist amb perspectiva, crec que hauria d’haver començat a cobrar molt abans.

Et recomano que cobris. Sí, quan tu ho sentis, però des del principi. De debò. No cal esperar a ser una “Marie Kondo mastercracc” per rebre diners a canvi del teu temps i servei.

Et detallo alguns motius:

• “És la meva afició.” D’acord, però estàs oferint un servei i una feina, encara que tinguis una altra font d’ingressos.

• “No cobro perquè m’ho passo bé.” Gaudir no vol dir que no puguis cobrar. Treballar no és sinònim de patir: tots hauríem de gaudir del que fem.

• “Encara no en sé prou.” Cap problema. Totes hem començat així. Pots cobrar poc, però cobra alguna cosa. És important acostumar-te a rebre a canvi del teu temps i esforç.

• “Em fa cosa cobrar diners. Prefereixo fer un intercanvi.” Els intercanvis poden estar bé, però sovint t’acaben oferint coses que no necessites, i no et sents realment compensada.

Hi ha un altre motiu, per mi definitiu: quan ordenes “com un favor”, crees un karma de deute. L’altra persona sent —encara que inconscientment— que et deu alguna cosa, i això genera una energia estranya. A més, si l’altra persona vol que tornis, potser no s’atreveix a demanar-t’ho per no abusar. En canvi, si cobres, encara que sigui simbòlicament, tot flueix amb més llibertat.

Si aquests dubtes t’impedeixen ordenar més enllà de casa teva i continuar gaudint de la teva passió, pots treballar-ho amb mi en una sessió de mentoria per a apassionades de l’ordre que necessiten estructura, seguretat o acompanyament per sortir de l’armari i començar a ordenar.

Quant fa que cobres? Què t’impedeix començar? Et frena alguna por o judici sobre la teva capacitat?

Gràcies per llegir fins el final. 💛